Haikus Quima

Llac fosc la nit, com cascada sense cant caigué la llum.
S'ha fos la llum, i la nit m'ha posat barba estrellada.
Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres.
Blanques estrelles es tornen blau monòton al cant del gall.
La immensa dona que retorna les vides amara els camps.
Estimo el negre, aquest amb que ara et dic "amo la nit".
Rera les llums de l'atmeller en cascada, la tarda cau.
Plana de fangs quan arribi l'abril mar de margades.
Xiprers gegants alcen sortidors verds dins llums d'hivern.
Tot aquest vel cosit amb els records, és el meu cel.
El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.
Al aire, nu amb llum de lluna i una mica de tu.
Busco camins en l'atzar i en els somnis faig laberints.
Hores de cendra... Les hores dels amics no es fan pas velles.
Mai que hi pensi, me'n fa de por, el silenci.
Camí de sol, per les rutes amigues unes formigues.